09 de juny 2008

Ja fa una setmana que camino

Hola a tots.
Després de una setmana son moltes les vivències que voldria compartir amb vosaltres.
Però Internet es un be escàs i costós a "El Camino" i com podreu comprovar sense corrector ortogràfic. Per això tant sols us faré quatre pinzellades del que ha estat fins ara.

Els números
Dies caminats: 7
Kilòmetres:151
Kilòmetres al dia:21,7
Nous coincidents: 2 (cada dia coincideixo amb les mateixes dos persones)

El dia a dia
Per sorpresa meva no estic sol a la via de la plata, ja que hem coincidit tres persones. Som jo, el German i la Grace que estem caminant.
El German es un Basc cosmopolita que viu a Madrid, tot i que la "urve" li a destil·lat el caràcter Basc i li ha "moldejat " un fer de gran ciutat, a ell li agrada mencionar amb cert orgull les seves arrels.
La Grace es una australiana d'un quarante, que te la força i la gosadia de viure les coses com si li quedés tota la vida per menjar-se el mon. Un exemple contundent de que l'edat esta al cor i no al cos.
Jo, sense comentaris.

L'haver coincidit amb aquestes dues persones, en concret amb la Grace, justifiquen la meva lamentable mitja, en comparació a la que m'havia plantejat (32 km/dia). Doncs per poder practicar l'anglès he cregut oportú sacrificar la mitja. De fet hem establert una relació simbiòtica amb la Grace, Jo l'ajudo amb el seu espanyol i ella amb el meu anglès. Per ara es prou distret.

La anècdota
El primer dia vaig passar per un poble que tenia plantats mandariners a la via publica. De fet hi havia mandarines caigudes dels arbres per tot arreu. Per curiositat en vaig agafar una que encara no havia caigut i vaig seure en una plaça que tastar-la. Era molt àcida, però no em va desagradar. Però el mes sorprenent es que va aparèixer un home amb una ampolla de suc de préssec i me la va donar. Jo li vaig donar les gracies, però se m'ha quedat el dubte de si es va pensar que era un pobre indigent que feia la Via la plata (cosa que m'estranyaria ja que portava una camiseta Nike) o era condescendent amb els Peregrinos.

PD: Si algú te temps i ganes que em corregeixi les faltes. Gracies MadiMadi.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

tots els caminos tenen mandarines, n'hi ha d'àcides i de dolces... ja se sap.
Ànims al trio de la plata des de barcelona!

Anònim ha dit...

Collooooooooooooooooooooooooons!!!

Anònim ha dit...

Deixeu-m'ho fer a mi!

Tu Ramon practica el english listering amb la Grace aquesta que jo et corregeixo el català writing.

I no li expliquis lo del bed & box si no vols caminar sol.

Anònim ha dit...

jo no estic pas fent el camí, no se que s'empatolla aquest Xenxon.
Vinga ànimus i pensa que sempre ens quedarà París !

Anònim ha dit...

EL DE MANRESA DIU:

em vas dir que aquesta Grace és australiana... que bé, et farà de canguro!
I ja que deu parlar en anglés i no controlar gaire l'espanyol, posats a fer, ensenya-li el català

Anònim ha dit...

Segueix practicant l'English !!!!!
Have fun!

Anònim ha dit...

Ramon, a ver si vienes a pagar los cafés de tus amigos, que te añoro muuuuucho.

Anònim ha dit...

Grace és un derivat de Grassa?