Pelegrinació del Xenxe a Manresa (revelació de l’esperit CDS)

Dins de la seria de pelegrinatges que estic realitzant últimament, en pro del creixement personal i espiritual, el divendres 1 de desembre vaig fer camí fins a Manresa on fa anys va ser desterrat l’Apòstol Joel.

En Joel nasqué a Igualada a principis dels anys 70. En la seva adolescència fou conegut per la seva desmesura al provocar, per la seva devoció a les postures menys convencionals, i per la seva memòria que mes d’un cop se la va taxar de rancorosa. Tot això no deixava indiferents als seus conciutadans Igualadins.
Però en Joel va passar la ratlla del que els Igualadins estaven disposats a permetre:
Va decidir dedicar la seva vida a divertir els nens!
I no conten amb això, utilitzava els seus espectacles per fer critica encoberta de les forces fàctiques!
Els Igualadins, coneguts per la seva decorositat i decència els va fotre molt que s’utilitzes la diversió de la quitxalla per tractar cosa d’adults, encara que personalment crec que als Igualadins els fot qualsevol que s’ho passi ve, encara que siguin nens.
No se sap si com a conseqüència o com a mesura preventiva en Joel ha viscut, des de llavors, desterrat a la tenebrosa ciutat de Manresa.

Paral·lelament a la lloable tasca de divertir els nens, en Joel, en els últims anys tampoc ha escatimat temps i esforç en gaudir d’ajudar al grup social mes desvalgut emocionalment: les dones acabades de separar. A les que amb la seva comprensió, paciència, predisposició, confiança i racionalitat els hi torna les ganes de gaudir dels plaers de la vida, i sense compromís!. De fet a aquest esperit de sacrifici l’ha batejat com: l’esperit CDS, es a dir la predisposició a Consolar les Dones acabades de Separar.

Per portar a terme l’esperit CDS , en Joel, a desenvolupat una metodologia relacional de tres fases:
1-Idealització: per poder justificar a nivell personal el esforç que es fara en ajudar a la donzella, cal en primer lloc idealitzar-la. Això permetrà apropar-se a la afortunada amb sinceritat i condescendència. Per la Idealització ajuda molt que la donzella sigui de bon veure i que s’hi pugui parlar.
2-L’Home bolla: Cal que la donzella prengui consciència de les teves altruistes intencions, per això es necessari que et begui com la persona en que pot aferrar-se cada cop que estigui apunt d’ofegar-se.
3-L’home Osito: Per arribar afrontar aquesta fase cal una implicació física total, es a dir s’ha de pesar mes de 90 kgr. Aquest volum massic es el que permetrà que la donzella tant sols et pugui veure com un amic, i per tant no es plantegi relacions sentimentals d’altre índole. Però al mateix temps despertada en la donzella aquella tendresa adolescent que desembocarà en la necessitat d’aferrar-se, abans de dormir-se, al Osito. Només llavors es podrà gaudir de la satisfacció de la consumació de l’esperit CDS.

S’ha de dir que només l’experiència, la lucidesa i l’altruisme permetran que no t’estampis contra la paret en el moment que esdevens Home Osito, en el cas que no t’hi estampis abans. Sobre tot si la donzella es de bon veure.

I es la revelació de l’esperit CDS el que m’ha portat a escriure aquestes línies, doncs crec que entre nosaltres hi ha molts possibles devots del esperit CDS, i seria una llàstima que per desconeixement es quedes sense emanar.

P.D.: Pau no em de confondre les Bed&Breakfast amb les CDS, doncs les primeres son fruit d’unes vivències que les ha portat fins a una postura vital, i les segones son fruit d’unes vivències que encara no han superat i que amb l’ajuda del nostre esperit CDS superaran.