31 de desembre 2006
28 de desembre 2006
ROTLLO DE NADAL
PASSIÓ7 -el setmanari del cor de Catalunya-
Número 1 --- 28 de desembre del 2006
La PAQUITA BLANCH i JOEL GRAU dels deParranda es CASEN!!!
Era un secret a veus que el passat dia 24, en l’aniversari de EL GALLINER, es va confirmar. La parella van entrar junts,sense amagar-se de res, a la Sala del Conservatori. Tot i que després van anar en seients separats, i no se’ls va tornar a veure durant tota la festa, aquell gest va parlar per sí sol. La metxa s’acabava d’encendre, i en l’aperitiu ja no es parlava d’altra cosa. Fins i tot va eclipsar l’aniversari de l’associació i la visita sorpresa al Kursaal... Campanya de màrqueting estratègicament estudiada? Interessos econòmico-cultural per part dels dos? Publicitat mediàtica o amor veritable? Per evitar més conjetures falses, la parella ens ha rebut i ho confirmen: estan enamorats i es casen.
“jo estava molt fet pols després de la meva relació fallida amb la dona de “Caçadors de bolets”, però en una funció al Campi qui jugui la Paquita em va venir a veure. Al cap de poc, després d’una actuació per Imagina’t va venir als camerinos, i allà va començar tot!” – ens relata ell mentre li espurnegen els ulls recordant els inicis amorosos.
“després vam anar quedant. Notava que el necessitava: em donava les rèpliques en els textos que m’havia d’aprendre. I una cosa va portar a l’altra. De repassar textos vam repassar altres coses... i en mig d’una obra, va aturar l’escena i se’m va declarar!!!” – explica divertida la Paquita –“podeu imaginar la situació: jo allà, vermella com un perdigot i els ulls plorosos, enmig de nens i pares aplaudint la notícia amb emoció!”
El casament es farà el pati del Kursaal a mitjans de març. Serà una cerimonia íntima i estan fent gestions perquè Ramon Fontdevila recuperi la regidoria per unes hores i pugui oficiar ell la cerimònia. “La marxa nupcial la farà Lluís Llach aprofitant l’interval de temps que hi ha entre les proves de so i el seu concert” – Ens confirma ella.
Tot i així, no tot ha sigut flors i violes. “companys de feina, que considerava col-legues, diuen que tot això ho faig per propaganda i tenir més contractacions que ells en Salons de la Infància” – es dol el jove i l’actriu rebla “m’han dit que ell només em vol pels diners de la pensió, i que una unió entre un d’Igualada i una manresana va contra-natura!... però això, no ens ha distanciat, sino que ens ha fet més forts i creure en el nostre amor... ningú trencarà el nostre amor..ningú!”
En aquests moments, la veu de la diva es trenca i unes llàgrimes baixen per la seva cara, que ell amorosament li eixuga. S’abracen. La tensió es rebaixa amb el “savoir faire” del Joel. No en va, és professional en això d’alegrar a les persones: “Ei, que us hem invitat per fer unes fotos! A veure fotògaf, quin és el meu perfil bo?” les rialles i les bromes de la parella tornen a regnar la cambra, i el fotògraf fa les indicacions per fer una rèplica de la famosa instantània de John Lennon i Yoko Onno al llit. “Amb aquest gest, ells van voler portar la pau al món, nosaltres volem portar un Pau al món”
Va de: societat
27 de desembre 2006
Sopar de desgraciats - 24 desembre
Despres d'alguna queixa de cocció per part de la Xenxeric, al final, tot va sortir perfestu!! El Cabrit de la Llacuna estava gunissim.
Va de: passem gana
26 de desembre 2006
23 de desembre 2006
20 de desembre 2006
Llums del Galli
18 de desembre 2006
I la Ruta ha continuat ...
Parlant amb Déu a Santiago
ei ei ei, que a Lisboa també hi ha Doyca, pero als mercadillos
....i la Ruta ha continuat per terres peninsulars.
De Santiago cap a Coimbra, Nazaré, Obidos, Lisboa i Andalusia.
I d'allà cap a casona tot menjant cochinillo ibéric dins del cotxe, incrementant els kilos de més (a la panxa i al maletero).
16 de desembre 2006
EL BLOG JA HO DEIA
13 de desembre 2006
El Sopar de Fars esdevé Grup Cultural (Mirar 1e la publicació anterior)
Sàvies paraules les del doctor Frank Markus i molt reveladores pel nostres grup, doncs d’elles en dedueixo que som un grup cultural.
A cada trobada gaudim del plaer sensorial de menjar (si no pregunteu-l’hi al Xenxe i l'Ivan), també gaudim del plaer psíquic de aprendre a elaborar plats (si no pregunteu-nos-ho) i del plaer estètic de la presentació del plat (si no pregunteu-l’hi al Pau).
Això sense tenir en compte el plaer emocional de la convivència humana entorn d’una taula (si no pregunteu-nos-ho), i el plaer social al explicar les nostres gestes gastronòmiques (si no pregunteu-l’hi al Pau i l'Ivan), i tampoc es de desmerèixer el plaer psíquic de créixer a traves de les lúcides converses que frueixen tot assaborint els àpats (Si no pregunteu-l’hi al Galli). I per acabar, quin plaer físic al trencar amb les dents una galeta de l’Amaya (si no pregunteu-l’hi al MadiMadi).
I potser que ens saturem de plaers si a demes veien una pel·lícula (Si no pregunteu-l’hi a la Cèlia i l’Amaya)!!!
DISSERTACIONS SOBRE FARTANERES
El Doctor Frank Markus, destacat erudit i estudiós del segle XX, docte en sociologia, antropologia i ciències polítiques, descriu el següent cas:
"...l'individu ignorant, va sentir tocar campanes un dia quan hom va dir que el saber culinari també era cultura. Davant d'aquesta afirmació categòrica, l'ignorant s'hi va aferrar tan fort com va poder, esvaïnt així el seu complexe d'inferioritat envers la societat culta: ara ell també podia gaudir de la cultura! Així aprofitava qualsevol acte social on hi havia refrigèri per tan de vanagloriar-se del seu estatus cultural, del seu saber sobre el menjar, del plaer que li provocava tal experiència. I no anava pas tant errat. En efecte, la cultura produeix plaer. Ara. Analitzant el concepte de plaer és on es constata que el nostre amic ignorant serà tota la vida això: un ignorant i prou. El plaer que proporciona la cultura no és només físic (tal com experimentava el nostre individu) sinó que és psiquic o estètic o totes tres coses a la vegada però mai físic només. Així cal definir l'individu d'abans com a fart. Fart és qui gaudeix del menjar d'una forma només física, per complaure als seus organs vitals, per obtenir el plaer d'una digestió llarga..." "... la cultura no només es nodreix d'una sola disciplina, sinó de la combinació, de la diversitat..."
Bé. Perquè no ens passi com l'individu del doctor Frank Markus, avui dimecres 13 hi ha sopar i CINEMA (aquí farem lo de la diversitat).
Lloc: cal Madí
Hora: sopar a les 9 del vespre, cine a les 10
Què cal portar: Pau el vi (1 ampolla només), si algú compra postres n'hi hauran, sinó no
Pel·licula: ja se'n cuiden. Pau, porta el projector i els altaveus amb el cable per connectar-ho al dvd sisusplau
Menjar: està tot resolt
Quants som? Siusplau m'ho dieu o deixeu un comentari al blog
11 de desembre 2006
Pelegrinació del Xenxe a Manresa (revelació de l’esperit CDS)
En Joel nasqué a Igualada a principis dels anys 70. En la seva adolescència fou conegut per la seva desmesura al provocar, per la seva devoció a les postures menys convencionals, i per la seva memòria que mes d’un cop se la va taxar de rancorosa. Tot això no deixava indiferents als seus conciutadans Igualadins.
Però en Joel va passar la ratlla del que els Igualadins estaven disposats a permetre:
Va decidir dedicar la seva vida a divertir els nens!
I no conten amb això, utilitzava els seus espectacles per fer critica encoberta de les forces fàctiques!
Els Igualadins, coneguts per la seva decorositat i decència els va fotre molt que s’utilitzes la diversió de la quitxalla per tractar cosa d’adults, encara que personalment crec que als Igualadins els fot qualsevol que s’ho passi ve, encara que siguin nens.
No se sap si com a conseqüència o com a mesura preventiva en Joel ha viscut, des de llavors, desterrat a la tenebrosa ciutat de Manresa.
Paral·lelament a la lloable tasca de divertir els nens, en Joel, en els últims anys tampoc ha escatimat temps i esforç en gaudir d’ajudar al grup social mes desvalgut emocionalment: les dones acabades de separar. A les que amb la seva comprensió, paciència, predisposició, confiança i racionalitat els hi torna les ganes de gaudir dels plaers de la vida, i sense compromís!. De fet a aquest esperit de sacrifici l’ha batejat com: l’esperit CDS, es a dir la predisposició a Consolar les Dones acabades de Separar.
Per portar a terme l’esperit CDS , en Joel, a desenvolupat una metodologia relacional de tres fases:
1-Idealització: per poder justificar a nivell personal el esforç que es fara en ajudar a la donzella, cal en primer lloc idealitzar-la. Això permetrà apropar-se a la afortunada amb sinceritat i condescendència. Per la Idealització ajuda molt que la donzella sigui de bon veure i que s’hi pugui parlar.
2-L’Home bolla: Cal que la donzella prengui consciència de les teves altruistes intencions, per això es necessari que et begui com la persona en que pot aferrar-se cada cop que estigui apunt d’ofegar-se.
3-L’home Osito: Per arribar afrontar aquesta fase cal una implicació física total, es a dir s’ha de pesar mes de 90 kgr. Aquest volum massic es el que permetrà que la donzella tant sols et pugui veure com un amic, i per tant no es plantegi relacions sentimentals d’altre índole. Però al mateix temps despertada en la donzella aquella tendresa adolescent que desembocarà en la necessitat d’aferrar-se, abans de dormir-se, al Osito. Només llavors es podrà gaudir de la satisfacció de la consumació de l’esperit CDS.
S’ha de dir que només l’experiència, la lucidesa i l’altruisme permetran que no t’estampis contra la paret en el moment que esdevens Home Osito, en el cas que no t’hi estampis abans. Sobre tot si la donzella es de bon veure.
I es la revelació de l’esperit CDS el que m’ha portat a escriure aquestes línies, doncs crec que entre nosaltres hi ha molts possibles devots del esperit CDS, i seria una llàstima que per desconeixement es quedes sense emanar.
P.D.: Pau no em de confondre les Bed&Breakfast amb les CDS, doncs les primeres son fruit d’unes vivències que les ha portat fins a una postura vital, i les segones son fruit d’unes vivències que encara no han superat i que amb l’ajuda del nostre esperit CDS superaran.
10 de desembre 2006
CASTILLA LEON
04 de desembre 2006
03 de desembre 2006
BICIBLOGGERS
Va ser una jornada enboirada on sols ens va faltar la pobra PEKE !
Bicicleta + nens, és difícil !! ara bons nanos !
Rocafort de Queralt
Forés - ja duiem, com a mínim, més de 200 kilòmetres
L'home de ferro - l'incombustible Sant Xavier
Com diu un conegut: estem fent història !!
Agraiments especials al Pau, però s'hauria de comprar una escombra.
02 de desembre 2006
PIZZES
L'home cara pizza
Que tremoli el moro que ja venim !!
si vols la recepta, com sempre clica:
http://lacuina.blogspot.com
01 de desembre 2006
bicibloggers
Ultimes dades per completar la matinal biciclera.
Marxem a 2/4 de 9 de l'emblemàtica plaça Catalunya.
Els bibiclistes hem de marxar amb màxim 4 cotxes cap a Talavera.
D'aquesta manera si arribem a Rocafort tots en bici, els 4 conductors els posarèm a dins del cotxe d'algú que vingui nomès a dinar anirem a buscar els altres cotxes i tornarem a Rocafort per dinar.
A Rocafort hi arribarém cap a les 2 i el dinar està guardat per quarts de 3 , les 3.
Farà sol es clar, però en el cas que plogui molt, proposo una visita en cotxe per Guimerà, Vallfogona i a dinar a Rocafort igualment.
Au