El procés digestiu d'un derrotat
Jo, RAMON SENSERRICH, altrament conegut com a Xenxe, confesso que en el dia de ahir, diumenge 25 de novembre del 2007, vaig aprendre a fer digestió de la vanitat gracies a l’experiència adquirida durant i posteriorment a la “XIX Cursa del esquiador”.
Doncs, ja durant la cursa vaig haver de MASTEGAR la derrota imminent. En acabar, i desprès de adonar-me que el FRANCESC MARI m’havia tret mes de 15 minuts, vaig haver d’EMPESAR-me l’orgull per poder DIGERIR la seva superioritat . Tot per poder EXPULSAR amb sinceritat aquestes paraules: “FRANCESC la teva victòria a estat clara i neta. Ets un dotat pel fondo!!!”. No sense, prèviament, haver fet alguna VENTOSITAT en forma de: "Segur que s'ha dopat" o "S'ha estat entrenant d'amagat amb la complicitat de la Idoia".
1 comentari:
xenxe per mi sempre seràs el campió. El Madí-Madí se de bona tinta que es dopa. Dins d'aquell mocador de roba que fa servir hi ha "algu".
Publica un comentari a l'entrada